Alguns fàrmacs resulten inconvenients en pacients amb deteriorament cognitiu. S'analitza el seu ús en 500 pacients i es revisa la bibliografia.
Idees Clau
1.- Les benzodiacepines produeixen dependència i redueixen l'atenció, memòria i agilitat motora. Poden induir desinhibició o agressivitat, faciliten els episodis confusionals i incrementen els accidents i la mortalitat en majors de 60 anys.
2.- En majors de 65, la pressió sistólica baixa s'associa a deterioració cognitiva. És recomanable mantenir-la en 130-140 mmHg (145 en majors o iguals a 80 anys).
3.- La colesterolemia menor a 160 mg/dl s'associa a major morbimortalitat, agressivitat i suïcidi, i el colesterol unit a les lipoproteïnes d'alta densitat (c-HDL) menor a 40 mg/dl empitjora la memòria i augmenta el risc vascular i la mortalitat.
4.- L'edat avançada predisposa perquè els opioides produeixin alteració cognitiva i confusió. En demències no Alzheimer i no associades a Parkinson, deterioració cognitiva lleugera i malalties psiquiàtriques, els efectes adversos d'anticolinesteràsics i memantina probablement superen al benefici. L'alteració cognitiva per anticolinèrgics d'acció preferentment perifèrica també és possible.
5.- Cal conèixer la demència o psicosi per corticoides, i saber que la polifarmàcia facilita la síndrome confusional. El 70,4% de 500 pacients amb disfunció cognitiva analitzats rebia polifarmàcia i el 42%, benzodiacepines. Els que compartien ambdues situacions van representar el 74,3% dels casos en els quals es va sospitar iatrogenia.
Conclusions
1.- En persones amb edat avançada o deterioració cognitiva, és necessari evitar la polifarmacia innecessària i tenir present que les benzodiacepines, els opioides i els anticolinèrgics produeixen freqüentment alteracions cognitives i conductuals.
2.- A més, han d'evitar-se la pressió sistólica menor a 130 mmHg, el colesterol menor a 160 mg/dl i el colesterol HDL menor a 40 mg/dl.
.jpg)